Sinopsi[]
Les noies acaben abandonant un partit per donar suport a la Lorena. La Lorena decideix anar contracorrent i, amb l'ajuda de les seves amigues, fa el que ella creu que és just. La Sílvia marca distàncies amb l'Enric i es bolca en la seva família i amics pròxims.
Explicació de Tv3[]
Les noies estan tristes. La mort del Pela les ha deixat trasbalsades, i senten l'absència de la Lore al vestidor. Però el partit és important i el millor que poden fer per la Lorena és estar al 100% i guanyar-lo. La Terrats els recorda que la pista les espera. Però la Flor sap què és el millor per a la Lorena: la Lliga no és tan important com la seva amiga. Què vol dir la paraula equip? Elles en són un, dins i fora de la pista.
Lorena: I el partit?
Flor: Bajaremos a cuarta, pero qué más da eso ahora...
Berta: Volem estar amb tu.
I amb només una mirada, la Lorena els agraeix que siguin allà, que en aquest moment és el més important del món. "Sé que juntes no hi ha cap barrera, perquè sé de què estem fetes. Juntes, res ens pararà..." igual que canta Kyne, a l'inici de la sèrie.
Repassem les principals trames de l'últim episodi, però, atenció, el text està ple d'espòilers!
La Sílvia se sent culpable per la mort d'en Pela
Ella encara espera trobar-se'l obrint la nevera i menjant macarrons, com si res. La realitat és una altra. Els tràmits de la mort, què fer amb les cendres, l'Òscar tancat sempre a l'habitació... tot fa difícil aquests primers dies d'absència. Ella ja no vol saber res d'en Ramon. Han passat moltes coses al club i no vol tornar a apropar-se a ell. L'únic que vol, estar amb els seus fills i tirar endavant. Però al final s'ensorra i explica a l'Òscar que el dia abans de l'accident estava enfadada amb el seu pare. Ella se sent malament, potser si no li hagués dit res encara estaria viu. Quan ja no pot suportar els remordiments, sonen les paraules que ella necessitava sentir: "Tu no en tens la culpa".
L'Òscar està destrossat per la mort del seu pare
L'Òscar està molt malament per la mort del seu pare. Mai l'havíem vist així. Quan totes les de l'equip van a veure a la Lore, la Raquel també vol demostrar-li que ella està al seu costat. L'ajuda a tornar a tocar de peus a terra, a no abandonar-se. Ell, a canvi, la mira i li diu un: "Ets increïble", abans de fondre's en una abraçada. Se'n va, però la mirada de l'Òscar parla per si sola.
Tots els amics estan al seu costat, cada un a la seva manera. El Nil també vol animar-lo perquè de petit va patir la mort de la seva mare: "Aprens a conviure amb el buit que et deixen els pares, i un dia saps que podràs seguir endavant." Són molt durs aquests primers dies i, finalment, només la mare sap com consolar-lo en aquest moment d'extrema tristesa.
L'Emma s'esforça per tornar amb les seves amigues
"Em sap molt de greu." Només obrir la porta, la Lorena veu l'Emma mirant-la amb autèntica tristesa. Troba la valentia necessària per ser al costat de la seva amiga en el moment que ho necessita, encara que s'hagin distanciat al fitxar per l'Olímpic. Al principi, silenci. Després un "M'agrada més aquesta samarreta" (referint-se a la del Minerva), per trencar el gel. La Laila segueix enfadada, encara, no li perdona que la deixés tirada. Però la Flor intercedeix perquè sàpiga que quan es va trobar malament al prendre marihuana l'Emma va estar sempre al seu costat. Tornaran a ser amigues?
En Germán i l'Anna es veuen per primera vegada després de fer-ho
Quan s'asseu a parlar amb la Montse , l'Anna veu davant seu un futur incert. Les conseqüències de l'accident de Lisboa són clares: una indemnització milionària o fins i tot 3 anys de presó en el pitjor dels casos, si no convencen al jutge que aquella noia de Lisboa va quedar en coma per accident. Al seu costat, el suport incondicional dels pares, que estan disposats a qualsevol cosa per ajudar-la. I també el del Germán .
Germán: "Et volia trucar. El que va passar al gimnàs... Te'n penedeixes?"
Però no hi ha apropament. Que sigui precisament la parella del Germán qui la defensa per l'embolic de Lisboa, no deu ser fàcil per a ella.
La Lorena no vol que enterrin el seu pare
El conflicte sorgeix quan la Sílvia vol enterrar les cendres del Pela al cementiri. La Lore recorda que ell voldria que les seves cendres es quedessin al jardí de la masia. La Sílvia diu que no està permès, que tot està fet un desastre... Però ella no vol veure el seu pare tancat al cementiri, perquè sap que ell voldria "ser lliure com el vent". Coneix el lloc perfecte per deixar-lo volar. És una mica lluny, però juntes, res els pararà. Què acabarà passant amb les cendres del Pela? Què passarà quan la resta de la família se n'assabenti? Sigui com sigui, recordarem les sentides paraules de comiat al pare, al capítol 10 de "Les de l'hoquei":
"Espero que la mama tingui raó i m'assembli molt a tu. Tenies el somni de viure de la música i ser lliure i ho has fet. Jo també vull trobar el meu somni, papa. Gràcies per tot el que m'has ensenyat. Et prometo que seré tan lliure i feliç com tu."