Sinopsi[]
Les noies es juguen el futur en un últim partit crucial contra les de l'Olímpic, que les pot fer pujar a l'OKLliga o fer que perdin l'equip per sempre. La Gina no pot més i demana sinceritat absoluta a la Lorena, mentre que la Flor es debat sobre si tornar a Buenos Aires o quedar-se definitivament al poble. L'Anna i en Germán porten en secret el que va passar.
Argument[]
La Gina té un somni en el qual la Lore fa un petó a la Flor davant seu i després la besa a ella. Un temps més tard, la Flor parla per missatge a la Lorena per tal de convèncer-la que li confessi a la Gina el què va passar entre elles. Paral·lelament, l'Òscar està enfadat amb la Lorena pel seu comportament des que va morir el seu pare, i li llença en cara que no estigui més al costat de la seva mare per ajudar-la a passar el dol. Després de parlar amb l'Òscar, la Lore li diu a la seva mare que de moment no marxa a veure món, que ho deixa per més endavant.
En Santi ofereix a la Terrats parlar amb l'Enric per fer un pacte si ell guanya les eleccions del club. Mentre parlen del tema, reben una visita inesperada.
Les noies tenen el partit més important de la lliga, contra l'Olímpic, en el qual es juguen la supervivència del seu equip: si guanyen pugen a l'OKlliga però si perden, l'Enric elimina l'equip femení. L'Emma, no se sent bé competint contra les seves antigues companyes d'equip i intenta evitar jugar, però el Germán la convenç. Els primers minuts són d'or per les del Minerva, però el partit es capgira en contra d'elles, després empaten i van a pròrroga. Quan arriben a penals acaba guanyant l'Olímpic tot i el suport de l'Anna i els seus missatges encoratjadors. La Lore està enfonsada perquè se sent culpable de la derrota, però les seves amigues l'abracen per fer-li entendre que la seva amistat està per damunt de l'hoquei.
L'Emma s'enfronta amb les noies del seu equip perquè una d'elles l'acusa d'haver-les sabotejat durant tot el partit i li diu "no et vol ningú, elles estan millor sense tu". L'Anna mira de consolar-la mentre ella estalla a plorar enrabiada i explota dient que ni la seva família biològica la volia, que per això la van llençar al contenidor.
Després del partit, la Berta, la Flor i la Raquel, van a veure l'Enric per suplicar-li que no desfaci l'equip, perquè l'hoquei diu la Raquel, "és el millor que tenim, tota la nostra vida". Però l'Enric no està disposat a escoltar les seves peticions perquè "un tracte, és un tracte". Les noies es troben al parc, bromegen sobre apuntar-se a algun altre esport, però és unànime que prefereixen l'hoquei i que volen estar juntes. En marxar, la Gina agafa per banda a la Flor per preguntar-li sobre la seva relació amb la Lorena, i ella li explica la veritat. La Gina s'enfada perquè la Lore "sempre va a la seva puta bola i se'n pot anar a la Xina si vol".
La mare de la Flor li diu que poden tornar a Argentina, pensant que ella s'il·lusionarà, però la Flor, que ja és major d'edat i se sent independent, prefereix quedar-se a Catalunya.
La Berta, va a veure la seva mare que està ingressada en un psiquiàtric per esquizofrènia i allà l'Olga li fa saber que li donen l'alta i que torna a casa. L'Emma és rebuda a casa amb vídeos sobre la seva infantesa i s'adona que realment, ja té una família que sí que l'estima tal com és i no l'abandonaria mai. Quan l'Enric torna a la seva oficina, les noies li han deixat exposades la samarreta de cadascuna i un paper amb unes lletres vermelles "NOMÉS VOLÍEM JUGAR". L'Enric enretira les samarretes i llença el paper a la brossa.
Explicació segons Tv3[]
Les noies del Minerva es juguen el futur en un últim partit crucial contra les de l'Olímpic, que les pot fer pujar a l'OKLliga o fer que perdin l'equip per sempre. Un dels capítols més trepidants de la temporada que ens ha deixat clavats a la pantalla. A més, la Gina no pot més i demana sinceritat absoluta a la Lorena, mentre que la Flor es debat sobre si tornar a Buenos Aires o quedar-se definitivament al poble. Repassem les trames principals del capítol 12 de "Les de l'hoquei": El partit", alerta "spoilers"!
Com acaba el partit més important del Minerva?
El femení es juga la seva existència. Les grades estan plenes per aquest partit tan important i, al vestuari, l'Anna anima al seu equip: "Sortiu a guanyar com si no us importés perdre. I el més important de tot, recordeu que som un equip!". Patinem juntes, suem juntes, guanyem juntes!!!!
A fora, l'Emma no vol jugar, i li diu al Germán, el seu entrenador, que vol ser baixa. "Tu ets qui coneixes millor a les noies del Minerva. Fora de la pista potser són les teves amigues, però aquí són les teves rivals".
Comença el partit. La Lore i la Flor combinades són letals i marquen el primer gol. Sembla que el Minerva és superior a l'Olímpic. Dins de l'equip rival comencen els nervis, i una jugadora de l'Olímpic increpa l'Emma, que no se sent integrada. La remuntada arriba, i les de blau marquen dos gols gairebé seguits davant la incredulitat del Minerva. Llavors, l'Olímpic es tanca, i comença a jugar brut. Els ànims s'escalfen i el públic increpa l'àrbitre. La Flor també es va escalfant i decideix jugar fort. Però falla una bona oportunitat per voler fer-ho sola i no comptar amb la Berta. Fi de la primera part.
Temps per parlar al vestuari i per un discurs èpic de l'Anna, que té la paraula justa per a cada una d'elles: "Crec en l'equip que hem construït. Hi creieu vosaltres? (...) Si hem arribat fins aquí ha estat per les vostres ganes de jugar i lluitar cada dia. Laila, has adquirit una tècnica brutal i ser diferent et fa única. Berta, continues sent l'ànima forta d'aquest equip. No et doblega ningú. Raquel, quants gols has parat per què poguem estar aquí parlant d'això. Lorena, t'ha tocat patir, les has passat putes, però... com t'has aixecat i com heu estat totes al seu costat!! Has tornat amb una valentia infinita. Gina, ha costat una mica però crec que avui pots dir que això és tant important per a tu com per a elles. Flor, no te despistes de lo que que ya sabes. Eres una bestia parda. Però només juntes sumeu. Les de l'Olímpic ho fan molt bé. Però vosaltres teniu dues coses que elles no tenen: passió i un motiu per tirar endavant".
Tornant de la mitja part, les paraules de l'Anna fan efecte i la Berta marca un gol, amb passada de la Flor. Dos a dos. Però l'Emma no triga gaire a marcar de nou amb una falta directa. Guanya l'Olímpic (2-3), i encara queden minuts per jugar. El Minerva està nerviós, però la Lore aprofita un contraatac per marcar i, emocionada, li dedica el gol al seu pare, el Pela. Empat a tres al marcador. Una última jugada de perill de l'Olímpic abans del final de la segona part, però la Rachel fa una parada antològica i s'acaba el partit 3-3. Cal anar a pròrroga!! Quins nervis, la gent de les grades no es pot creure que el partit sigui tan trepidant.
"On anem? A guanyar!!!" A la pròrroga, la primera jugada porta el gol de l'equip rival. 4-3! "Ja ho tenim!", crida la seva capitana, mentra el Minerva es reorganitza. L'Emma les coneix perfectament i sap que hi haurà jugada perillosa i que les protagonistes seran la Lorena i la Flor, però la seva capitana no l'escolta. El duo Lorena i Flor acaba imposant-se i l'argentina marca el gol de l'empat a 4.
Penals. Una bogeria. Quin partit! Es necessiten 5 gols de penal per salvar l'equip i pujar a l'OKLliga. Comença la ronda i la Raquel es para el primer llançament. La Berta també falla. L'Olímpic marca. La Gina torna a fallar, i l'Olímpic també. La Raquel està eufòrica per totes les parades que ha fet. La Laila, tot i les seves pors, la cola dins la xarxa. Empat a 1. La capitana de l'Olímpic mira la Raquel de forma implacable i posa el marcador 1-2. Torn de la Flor, decisió i força, i gol dins la porteria. L'Emma llança sense pensar-s'ho dues vegades i marca gol (2-3). Les noies han lluitat molt per arribar fins aquí. Tota la pressió recau en l'última en lleçar el penal: la Lorena. El punt de la Lorena és imprescindible per seguir. Mira al cel abans d'apuntar cap a al porteria i llavors...
La Lorena se n'anirà a fer la volta al món?
Sembla que la idea de la Lorena de fer la volta al món no ha sobreviscut al capítol. El seu germà Òscar li diu que és una egoïsta i que si es ven la masia perdran l'única cosa que els queda del seu pare. Aquestes paraules l'acaben impactant i descarta marxar lluny de la seva família : "Crec que de moment em quedo. Em vull quedar aquí amb vosaltres. No vull deixar-te sola, mami". Finalment, renunciarà al seu somni?
Marxarà la Flor a Buenos Aires?
Sembla que no. I així li ha fet saber a la seva mare: "No quiero volver a Buenos Aires. Acá está mi equipo. Ahora tengo amigas, amigas de verdad". També hi tindrà alguna cosa a veure la Lorena? "Ya tengo 18, puedo hacer mi vida aquí, quedarme sola. Este es mi sitio."
La bomba emocional sobre l'origen de l'Emma
"Em van trobar al carrer. Laila, dins d'un contenidor". Aquesta frase ressona encara dins dels nostres caps com una de les més dures de la sèrie. L'Emma pateix un gir inesperat a la seva vida, quan descobreix que de petita la van abandonar i al llarg de tot el capítol 12], ho passa molt malament per aquesta bomba de rellotgeria que porta a dins.
En acabar el partit, la capitana de l'Olímpic provoca a l'Emma, criticant l'abraçada de comiat que li ha fet a la Laila. "Ets patètica Ricou. Prefereixes abraçar-te a les altres abans que a les del teu propi equip. Segur que elles estan més bé sense tu". L'Emma perd el nord i intenta agredir a la capitana. L'Anna l'agafa al vol: "Respira. No la caguis, si us plau". "No puc, no puc" repeteix ella. Plora desconsolada. "Tu voldries a l'equip algú com jo, cridant i cagant-me en tot, tota l'estona? Quan vaig néixer ja es veia la puta merda de persona que era". Les llàgrimes baixen per les seves galtes mentre es trenca de dolor.
Anna:' 'Això no és veritat.
Emma (completament fora de sí): Ah no??? Doncs per què em van tirar a un contenidor els meus pares. Tu ho saps? Doncs jo, tampoc.
Una de les escenes més crues i tristes de tota la sèrie. L'Emma necessita sentir tot l'amor del món després d'imaginar que els seus pares biològics desitjaven veure-la morta. Però la seva família adoptiva, que és la seva família real, està disposada a donar-li. Quin moment tan bonic per acabar el capítol!
"Del que no m'oblidaré mai és de la primera vegada que em vas agafar el dit amb la maneta. El primer moment que et vaig tenir entre els braços. Me la vas agafar tan fort que vaig pensar: "És la meva filla!".
I dilluns vinent, últim capítol de "Les de l'hoquei": què passarà amb el femení del Minerva?